Planeja sobre la nostra ciutat l’ampliació de l’aeroport. Un debat que sovint es planteja en clau econòmica i estratègica per a Catalunya, però que a Castelldefels té una dimensió molt més directa: la de l’impacte en la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes.
Perquè aquí no parlem d’una qüestió abstracta. Parlem de soroll, de descans, de salut i de qualitat de vida.
Castelldefels no ha quedat mai al marge d’aquesta realitat. Durant dècades ha conviscut amb l’aeroport, entenent el seu paper, però també patint-ne les conseqüències. I és precisament per això que la ciutat ha decidit no quedar-se de braços plegats i fer un pas endavant amb una proposta clara i estructurada.
L’Ajuntament, en col·laboració amb les entitats veïnals i associacions implicades, ha elaborat el projecte “Aeroport 2026-2029”, un pla d’acció que abasta diferents àmbits amb un objectiu molt clar: preparar la defensa de Castelldefels davant un nou Pla Director que, previsiblement, tornarà a ignorar la realitat de la ciutat i que apunta cap a una ampliació de l’aeroport i de la seva activitat. Per fer-ho, s’està treballant en l’elaboració d’informes i documentació tècnica que permetin dotar la ciutat d’arguments sòlids, rigorosos i contrastats, amb la voluntat d’arribar a aquest procés amb capacitat real d’incidir en unes decisions que afecten directament el nostre dia a dia.
Tot plegat es complementa amb la recerca d’assessorament i d’iniciatives tant a nivell estatal com europeu, amb la voluntat que Castelldefels no només reaccioni, sinó que estigui preparada, informada i en disposició d’influir en la presa de decisions.
Perquè la realitat és tossuda. I, malgrat que les darreres respostes de la Direcció General d’Aviació Civil, AENA i ENAIRE han estat decebedores, especialment en relació amb el Pla d’Acció contra el Soroll (PAR), on totes les al·legacions presentades pel municipi han estat rebutjades, i on ens trobem una vegada més amb una administració aeroportuària que opta per l’immobilisme, escudant-se en el compliment formal de la normativa i ignorant l’afectació real sobre la salut i el descans dels veïns, Castelldefels seguirà fent-se sentir.
Un altre exemple el tenim en les obres previstes a la pista 06R-24L l’any que ve. Tot i que es tracta d’actuacions dins del recinte aeroportuari, el seu impacte sobre la ciutat és evident. El tancament temporal de pistes obligarà a concentrar operacions en una pista única, previsiblement durant deu dies, fet que suposarà molt més avions sobrevolant Castelldefels, fins i tot en horari nocturn si no s’apliquen mesures correctores. Per això, l’Ajuntament ha tornat a presentar al·legacions a l’estudi mediambiental, on ni tan sols se’ns té en compte com a població especialment afectada i no es contempla cap acció per protegir la ciutadania davant aquestes afectacions puntuals derivades de les obres. Davant d’aquesta situació, exigim mesures específiques per garantir el descans i la salut de la població.
I en aquest debat també cal obrir la mirada. Creiem que hi ha alternatives reals que sovint queden fora de la discussió, com potenciar els aeroports de Girona i Reus. Una xarxa aeroportuària millor distribuïda, connectada amb trens d’alta velocitat —tal com ja fan altres grans ciutats europees—, permetria reduir la pressió sobre Barcelona i distribuir l’activitat econòmica a tot el territori, integrant l’aeroport dins d’un sistema de mobilitat més ampli, eficient i sostenible.
I, sobretot, cal abordar un aspecte clau que afecta directament el descans dels veïns: la limitació de les operacions nocturnes. La majoria d’aeroports europeus ja apliquen restriccions en horari nocturn per protegir la salut de la ciutadania. No té sentit que aquí continuem assumint un model més permissiu que impacta de manera directa en la qualitat de vida de les persones.
Descentralitzar, planificar millor la mobilitat i protegir el descans nocturn no són opcions radicals. Són decisions de sentit comú.
Des d’una posició responsable, cal dir-ho clar: Castelldefels no està en contra de l’aeroport, però sí dels vols sobre la nostra ciutat. Defensarem que el seu desenvolupament no es faci a costa del nostre benestar.
El progrés no pot ser un concepte abstracte que només es mesura en xifres de passatgers o en impacte econòmic. També s’ha de mesurar en qualitat de vida, en salut i en respecte al territori.
I aquí és on Castelldefels ha decidit fer-se sentir.
Amb propostes, amb treball i amb determinació.
Perquè créixer sí, però no a qualsevol preu.
