Aquest proper diumenge, 22 de març, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua. L’any 1993, l’ONU va establir aquesta data amb la intenció de conscienciar sobre la crisi mundial de l’aigua, promoure l’accés universal a l’aigua potable i advocar per la gestió sostenible dels recursos hídrics.
A ningú se li escapa que vivim un context global en què hi ha un conflicte entre el capital i la biosfera que està suposant una alteració dels cicles naturals. Això provoca una crisi climàtica que incrementa la temperatura del planeta, episodis meteorològics adversos de gran intensitat, l’augment de les sequeres, el creixement del nivell d’oceans i mars, desplaçaments de poblacions i pobresa, entre d’altres.
En aquesta situació, les evidències científiques són inqüestionables i la comunitat científca està donant molts avisos d’alarma davant la possibilitat d’arribar a un punt de no retorn. Viure obviant la realitat del nostre món és l’error més gran que pot cometre la humanitat, ja que podria suposar la desaparició de la vida al nostre planeta. Pot semblar sensacionalista o catastròfic, però és una realitat demostrada: no només és insolidari no deixar a les generacions futures les condicions materials i els recursos que els permetin desenvolupar una vida digna, sinó que les conseqüències ja les patirem les generacions actuals.
Davant d’aquesta situació d’emergència, molts estats i organismes internacionals van iniciar accions per acordar mesures que revertissin la direcció en què el sistema econòmic ens dirigia:
- L’Acord de París
- El Protocol de Kyoto
- La Llei Europea del Clima
- L’Agenda 2030
- La Llei 16/2017, del canvi climàtic a Catalunya, que estableix el marc normatiu per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle
- La Llei 7/2021, a Espanya, que busca la neutralitat climàtica en diferents fases per al 2030 i el 2050, obligant les empreses a elaborar informes sobre la petjada de carboni i plans de reducció
La lògica dictaria que, davant d’una emergència que qüestiona la mateixa vida al planeta, no hi hagués diferències ideològiques ni polítiques, i que tots els estats, organitzacions i entitats remessin en la mateixa direcció. Al cap i a la fi, el planeta és la casa de tots.
Malauradament, veiem un cop més com hi ha qui continua actuant perquè l’economia funcioni en una esfera aliena a la vida. Aconsegueixen així que l’economia governi el nostre ordre social sense que la humanitat hi pugui interferir, encara que això suposi pobresa, fam, sequeres i malalties.
A més, això s’està fent amb una deriva reaccionària d’extrema dreta en què participen activament tant els mitjans tradicionals com les noves plataformes digitals, dirigides per oligopolis en mans privades. Aquests inoculen un marc mental a la població amb la intenció de guanyar el relat en la batalla cultural i esdevenir hegemònics en el pensament. Tot plegat, sense escrúpols a l’hora d’utilitzar la manipulació informativa mitjançant notícies falses (bulos), mentides i la persecució mediàtica, política i judicial d’aquells governs que no estan alineats amb aquesta onada reaccionària.
Aquesta tendència no és només una qüestió supranacional, sinó que està penetrant en l’àmbit municipal, la institució més propera a la ciutadania. Davant d’aquesta situació, el govern municipal de Martorell se suma a aquesta onada reaccionària i aprova una ordenança municipal que penalitza agafar aigua de les fonts públiques. L’objectiu és criminalitzar i perseguir la pobresa, negant un bé essencial per a la vida. Aquesta ordenança suposa, a més, un incompliment de la legislació internacional, europea i nacional sobre el dret universal a l’aigua.
Per aquest motiu, des de CCOO vam presentar al·legacions a aquesta ordenança juntament amb moltes altres entitats. Sembla surrealista que avui dia, al segle XXI i l’any 2026, s’hagi de denunciar públicament la vulneració del dret a l’aigua en una població amb prou recursos hídrics com és Martorell.
Des d’aquí, fem una crida a bastir un front comú amb els partits, organitzacions, entitats i, en definitiva, amb l’esquerra social organitzada, per combatre aquesta onada reaccionària que penetra mitjançant la falsedat i la desinformació.
Qui nega l’aigua, no respecta els drets humans.
