Revolució metropolitana amb el megaprojecte en salut, recerca i formació

El Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona (UB) entra en una fase decisiva de la seva configuració definitiva i es confirma que la futura Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB s’ubicarà a Esplugues, formant part del futur complex

ESPLUGUES /L’HOSPITALET.- L’arribada del nou Campus de Salut Clínic als terrenys limítrofs entre Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona suposarà una de les transformacions urbanístiques i socials més importants dels pròxims anys a l’àrea metropolitana. Aquesta gran actuació no només inclou la construcció de l’esperat complex hospitalari i l’ampliació de la línia 3 del metro fins al municipi espluguenc, sinó que acollirà la nova seu de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). Així es va anunciar aquest 2 de setembre durant la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic celebrada a l’Espai Corberó.

El projecte, de gran abast públic, ha estat presentat en una trobada institucional encapçalada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, juntament amb les conselleres Alicia Romero, Sílvia Paneque, Olga Pané i Núria Montserrat. Hi han assistit igualment els batlles d’Esplugues, Eduard Sanz, i de l’Hospitalet, David Quirós, el regidor barceloní David Escudé i el rector de la UB, Joan Guàrdia, deixant clara la coordinació entre les diferents administracions implicades.

Més enllà de l’àmbit sanitari i educatiu, l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) preveu un fort impacte residencial amb la creació de fins a 1.125 nous habitatges, dels quals com a mínim la meitat estaran destinats a protecció oficial (HPO). Per tal de definir l’encaix urbà, ambiental i social d’aquesta remodelació, s’ha obert immediatament un procés de participació ciutadana que es perllongarà de setembre a desembre. Aquest inclourà plataformes digitals, sessions deliberatives presencials als tres municipis afectats i una exposició divulgativa al Centre Comercial Finestrelles. El full de ruta fixa l’aprovació inicial del PDU per al primer semestre de 2027 i la definitiva a principis de 2028.

Proporció d’ordenació urbanística

L’avanç del PDU dona una resposta adequada a les necessitats històriques i demandes específiques de cada territori. En concret:

1. Barcelona (36% del sòl): L’aposta principal a la capital és la integració urbana definitiva d’un sector històricament fragmentat. La implantació del campus a l’avinguda Diagonal permet transformar el que actualment és una frontera urbana condicionada per grans infraestructures en una porta metropolitana de salut i coneixement. Així, es millora la permeabilitat del nus viari de la Diagonal amb la ronda de Dalt, racionalitzant aquests eixos per convertir-los en avingudes metropolitanes més amables i integrades que facilitin la connexió entre els barris de l’entorn i generar una façana urbana a l’entrada a Barcelona. Alhora, es genera nou sòl per a habitatge que permetrà situar-hi uns 325 pisos. L’estructura verda s’integra plenament, connectant el Parc de Cervantes amb la xarxa d’espais lliures del campus.

2. L’Hospitalet de Llobregat (34% del sòl): El desenvolupament del Campus de Salut Clínic-UB es planteja com una oportunitat estratègica per impulsar la transformació urbana, econòmica i social del municipi. El projecte consolidarà la ciutat com un dels principals pols biomèdics i d’innovació sanitària del sud d’Europa. En aquest sentit, quan el nou campus entri en funcionament, L’Hospitalet tindrà dos hospitals universitaris de referència internacional –l’Hospital Universitari de Bellvitge i el nou Clínic– i una Facultat de Medicina amb dues seus. A més, els veïns i veïnes dels barris del Samontà passaran a tenir un nou hospital de referència per a ser atesos a L’Hospitalet. Aquest és un dels principals retorns socials del projecte per al municipi. Pel que fa a la diversificació d’activitats i usos, a L’Hospitalet, el PDU incrementarà el sostre destinat a activitat econòmica i reduirà els habitatges previstos, que se situaran en 800, dels quals 400 seran de protecció oficial. D’aquesta manera, s’intensificaran els usos productius i terciaris vinculats a la salut, la recerca, la innovació i els serveis avançats, amb l’objectiu de generar ocupació qualificada i atreure inversió, tot preveient un desenvolupament més equilibrat. L’actuació comportarà també una ampliació significativa dels espais verds, amb la creació d’un nou gran parc a l’entorn de la carretera de Collblanc, la prolongació de la rambla de Finestrelles com a eix verd i cívic fins a Collserola i l’ampliació del parc de Can Rigal per reforçar la continuïtat dels corredors verds metropolitans. El projecte es completarà amb nous equipaments de barri, el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per millorar la integració urbana del sector i la modernització i reorganització dels equipaments esportius municipals.

Recreació virtual de la renovada carretera de Collblanc

3. Esplugues de Llobregat (30% del sòl): Pel que fa a Esplugues, la transformació del nus viari entre l’avinguda Diagonal i la ronda de Dalt permetrà superar l’efecte barrera que generen aquestes infraestructures i reforçar la connexió urbana amb Barcelona. L’actuació convertirà la Diagonal en un gran eix urbà metropolità, integrarà la ronda de Dalt en el teixit urbà i inclourà la prolongació de la rambla de Finestrelles fins a la carretera de Collblanc, creant un nou eix cívic que millorarà la mobilitat a peu i en bicicleta i la connectivitat entre barris i municipis. A més, la integració urbana del nus afavorirà la creació de nous espais per a equipaments i activitats vinculades a la salut, la recerca i la innovació, permetent una futura ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu i reforçant la relació entre aquest equipament sanitari, el futur Campus de Salut Clínic-UB i els equipaments universitaris de l’entorn, i consolidant aquest àmbit com un dels principals pols biomèdics i de coneixement del país. En paral·lel, el perllongament de l’L3 en què s’està treballant dotarà de dues noves parades de metro al municipi: Nou Hospital Clínic/Sant Joan de Déu i Esplugues centre.

Recreació virtual de la prolongació de la rambla de Finestrelles

Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

L’altra novetat rellevant de la reunió del Consell General ha estat la concreció de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, que abandonarà unes instal·lacions obsoletes de fa 70 anys per liderar la formació i la innovació des d’Esplugues. L’avanç del PDU situa la facultat en una parcel·la del carrer de Sant Mateu, 2-6 i 8, d’uns 12.000 m². Es tracta d’una ubicació estratègica que li permetrà conviure amb el Campus de Salut Clínic-UB, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el Parc Científic de Barcelona i hospitals de referència com Sant Joan de Déu. Així, reforçarà les sinergies entre docència, recerca, assistència i empresa, consolidant un dels principals pols biomèdics i de ciències de la vida del sud d’Europa.

El projecte permetrà ampliar un 30% la capacitat actual de la facultat, fins als 3.000 estudiants, per donar resposta a l’elevada demanda de professionals farmacèutics, un àmbit amb una inserció laboral del 95% als tres anys de graduar-se. Alhora, potenciarà la força investigadora d’un centre amb més de 150 anys d’història que ja genera prop del 20% de les sol·licituds de patents de la Universitat de Barcelona i que és un referent internacional, situat en la 27a posició mundial del rànquing de Xangai en la seva especialitat.

La nova facultat suposarà una inversió prevista d’uns 152 milions d’euros. Es finançarà gràcies a l’acord assolit el gener passat entre la Generalitat i la UB, que preveu l’adquisició dels actuals terrenys d’esports de la Diagonal per 135,25 milions d’euros, així com una subvenció directa del Govern de fins a 17,5 milions d’euros per fer possible la construcció del nou centre. L’acord també preveu que l’Ajuntament d’Esplugues cedeixi gratuïtament els terrenys a la Universitat de Barcelona durant el primer trimestre de 2027. Segons el calendari previst, les obres començaran a finals del 2029 i el nou edifici entrarà en funcionament el curs 2032-2033. Tindrà una volumetria d’uns 35.000 m² i estarà concebut amb criteris de sostenibilitat, digitalització i sota l’enfocament One Health, que integra la salut humana, animal i ambiental.

Declaracions:

Albert Dalmau (conseller de la Presidència): “Els projectes com el del nou Clínic són oportunitats excepcionals que es produeixen un cop cada cent anys. Fa un segle l’hospital va deixar Ciutat Vella per expandir-se cap a l’Eixample, en una decisió que va contribuir a transformar Barcelona. Ara, un segle després, el país afronta un nou gran projecte de transformació que representa un altre salt endavant en la construcció de l’espai metropolità. Es tracta d’un projecte que respon a la realitat de la ciutat i de la Catalunya d’avui, impulsat des d’una visió compartida entre els municipis metropolitans i el Govern per donar resposta als reptes de futur”

Núria Montserrat (consellera de Recerca i Universitats): “Aquest projecte representa una oportunitat estratègica per al talent, per al territori i per continuar consolidant Catalunya com una de les regions més innovadores d’Europa. La iniciativa contribuirà a situar Catalunya com un pol d’atracció i retenció de talent europeu, de la mà d’una de les millors universitats de l’Estat, la UB, l’única entre les 200 millors del món segons el rànquing de Xangai de 2026.”

Eduard Sanz (alcalde d’Esplugues): “Esplugues es converteix així en ciutat universitària. No es tracta només d’un equipament, ja que incorporarà coneixement, joventut i activitat a la ciutat. Esplugues guanya centralitat metropolitana. No som només el municipi que acull una part del projecte: en som una peça central. El futur campus reforça la posició d’Esplugues com a punt de connexió entre Barcelona i el Baix Llobregat”

David Quirós (alcalde de l’Hospitalet): “El Clínic s’instal·la a l’Hospitalet, al meu barri, a Pubilla Cases, que viurà una gran transformació. I ho farà precisament a l’entorn de Can Rigal, on durant tants anys hem reclamat un nou hospital. A L’Hospitalet tindrem finalment aquell hospital que hem reivindicat durant anys, però serà, a més, el Clínic, un hospital de referència internacional. Avui fem un pas endavant en dos compromisos fonamentals per a la ciutat. El primer, i més important, és que per primera vegada tots els veïns i totes les veïnes de L’Hospitalet podran tenir el seu hospital de referència sense haver de sortir de la seva pròpia ciutat. I el segon és que hem aconseguit un planejament més equilibrat, amb la meitat de l’habitatge protegit i que supera el pla urbanístic de 2006 que no responia a les necessitats del barri. El Clínic ha de ser un gran projecte de país, però sobretot ha de deixar un retorn clar i tangible a l’Hospitalet i als nostres barris. L’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de la Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”

FOTOS: DEP. SALUT/PRESIDÈNCIA-AJ. ESPLUGUES-AJ. L’HOSPITALET