L’Enquesta de Cohesió Urbana 2025 dibuixa una Barcelona on la meitat de la població activa ja treballa fora del seu municipi i on l’habitatge s’ha convertit en el principal motor de desplaçament forçat
ÀREA METROPOLITANA.- Barcelona ja no és una ciutat de fronteres estofades. Segons les dades més recents de l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2025, el procés de metropolitanització ha assolit un punt de no retorn: el 49,2% de la població ocupada ja es desplaça a un municipi diferent del de residència per treballar. Aquesta realitat, que també afecta el 40,9% dels estudiants, dibuixa un mapa on la mobilitat és la columna vertebral de la vida quotidiana.
El barri, refugi de la proximitat
Malgrat aquesta dispersió laboral, el barri resisteix com a espai de vida social i consum. L’informe de l’Institut Metròpoli destaca que la proximitat segueix sent imbatible per a les necessitats bàsiques:
- 72,6 % compra els aliments frescos al costat de casa.
- 69,% manté el seu metge de família al barri.
- 49,7% hi fa esport o gestions bancàries.
Aquesta dicotomia crea un perfil de ciutadà «híbrid»: algú que fa vida de poble durant el temps lliure, però que travessa peatges i túnels per poder omplir el rebost.
L’habitatge, de l’elecció a l’expulsió
El titular més amarg de l’enquesta arriba amb la crisi residencial. Per primera vegada en quatre dècades de sèrie històrica, els motius econòmics s’han disparat com a raó per canviar de domicili. Si l’any 1995 només el 5,7% dels canvis de casa eren «forçats» per l’economia, el 2025 aquesta xifra ha escalat fins al 23,9%.
Sergio Porcel, responsable de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut Metròpoli, alerta que la percepció de dificultat per trobar un pis assequible s’ha «democratitzat» en el sentit més negatiu de la paraula: «Abans era un problema de la ciutat central, però en els darrers nou anys s’ha estès per tota la regió metropolitana». De fet, el 79,1% de la població admet que és gairebé impossible trobar un habitatge que s’adeqüi a les seves necessitats al seu entorn actual.
La pèrdua de la xarxa de suport
Aquesta mobilitat constant té un cost invisible: la soledat. El reportatge subratlla que el canvi freqüent de residència -un milió de persones han mudat de pis en els últims cinc anys- està debilitant les xarxes de suport mutu. Tenir un familiar o un amic a prop a qui demanar un favor és cada vegada menys habitual, ja que la precarietat residencial ens mou més ràpid del que triguem a fer arrels.«La satisfacció amb el barri es manté alta (85,8 %), però la por a ser expulsat per no poder pagar el lloguer o la hipoteca taca aquesta percepció», diu Porcel.
Un futur en moviment
La tendència no sembla que hagi de canviar. Un 30,1% dels metropolitans preveuen canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys. El que abans era un desig de millora (canviar a un pis més gran), ara és sovint una estratègia de supervivència cap a la segona corona metropolitana, on les expectatives de canvi no han parat de créixer des dels anys 90.
Barcelona i el seu entorn es miren al mirall de 2025 i hi troben una regió vibrant i satisfeta amb el seu entorn immediat, però profundament angoixada pel preu del sòl que trepitgen.
FOTOS: AMB/ARXIU/AJUNTAMENTS
