El Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Boi inauguren un espai de memòria al Cementiri Municipal per dignificar milers de pacients que van patir una crisi humanitària severa durant el conflicte bèl·lic
SANT BOI.- El municipi baixllobregatí va ser escenari d’un acte de reparació històrica compromès amb la memòria de les persones que van perdre la vida a les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil. L’esdeveniment, celebrat al Cementiri Municipal a tocar de la fossa comuna on reposen la majoria de les víctimes de la localitat, respon a la voluntat institucional de trencar un silenci de dècades sobre un col·lectiu marginat pel relat oficial. Aquesta acció pretén restablir els principis de veritat i justícia per a un sector de la població que va patir un doble abandonament: l’aïllament social causat per l’estigma de la salut mental i la posterior invisibilitat dels seus enterraments anònims.
L’element central de la jornada va consistir en la instal·lació d’un nou plafó panoràmic integrat a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. Aquest monument recorda la catàstrofe humanitària que es va viure a l’interior d’aquests complexos i ret homenatge no només als difunts del conflicte bèl·lic, sinó també a tots aquells pacients ingressats durant els segles dinou i vint que tampoc van rebre una sepultura digna. La cerimònia va reunir representants del teixit associatiu de familiars, experts històrics i delegats de diverses organitzacions vinculades a la salut mental del territori, els quals van tancar l’acte amb una ofrena floral tradicional.
Aquest reconeixement públic es fonamenta en una rigorosa investigació documental impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat. Els estudis recents constaten un increment extraordinari i catastròfic de la mortalitat en els principals sanatoris catalans entre els anys 1936 i 1939, afectant especialment l’Institut Mental de Sant Andreu, el Sanatori Martí Julià de Salt, l’Institut Pere Mata de Reus i el propi complex assistencial de Sant Boi de Llobregat. Les dades confirmen que les defuncions van arribar a registrar taxes extremes properes al setanta-cinc per cent de la població asilada en els moments més crus del període bèl·lic.
Segons les conclusions extretes de la recerca de l’Arxiu Històric Municipal, les causes d’aquesta tragèdia col·lectiva responen a un col·lapse estructural generalitzat del sistema d’assistència. La manca crònica d’aliments bàsics derivà en quadres de desnutrició severa que, sumats a l’amuntegament crònic dels pavellons i a unes condicions materials higièniques pèssimes, van deixar els malalts en una situació d’extrema vulnerabilitat davant les malalties. Amb la publicació d’aquesta recerca i la senyalització de l’espai fúnebre, l’administració local i autonòmica assumeixen el deure històric de rescatar de l’oblit un dels episodis més dolorosos de la història contemporània.
Declaracions:
Lluïsa Moret (alcaldessa de Sant Boi): “Aquest homenatge és un acte de justícia i reparació d’un deute col·lectiu que tenim com a societat. És un punt de partida per continuar amb la recerca i donar compliment des de les institucions públiques al nostre compromís d’acompanyar els familiars i els col·lectius que lluiten per donar visibilitat als fets i reivindicar la memòria dels seus avantpassats»
Ramon Espadaler (conseller de Justícia i Qualitat Democràtica): “L’homenatge representa un exercici de veritat, justícia, reparació i dignificació per a unes persones que van ser doblement oblidades: primer en vida, a causa de l’estigma i l’aïllament que patien les persones ingressades en institucions psiquiàtriques, i després en la mort, enterrades en fosses comunes o sense un reconeixement públic. Cal trencar aquest silenci antic, llarg i dolorós. La memòria democràtica és una eina de coneixement, pedagogia i construcció de futur basada en el principi del mai més”
FOTOS: AJ. SANT BOI/DEP. JUSTÍCIA
