L’exposició “Cossos i espais: habitar les cures” proposa una mirada col·lectiva i humanista al conjunt modernista del Parc Sanitari Sant Joan de Déu
SANT BOI.- El programa Torrents d’Art va inaugurar l’exposició «Cossos i espais: habitar les cures», una ambiciosa proposta que reinterpreta el llegat més desconegut d’Antoni Gaudí. Ubicada al recinte de Sant Boi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la mostra és el resultat d’un procés de creació comunitària de més d’un any i mig. En aquest projecte, persones usuàries de la xarxa de salut mental, artistes i ciutadania han col·laborat per redescobrir el Jardí Invisible, un espai patrimonial construït entre el 1903 i el 1912 que va servir d’assaig per a les grans obres del modernisme català.
L’exposició s’emmarca dins els actes de l’Any Gaudí i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Boi i el suport de la Generalitat de Catalunya. El recorregut no només posa en valor l’arquitectura de les grutes i els bancs de trencadís, sinó que se centra en el procés humà de creació. Durant els tallers, els participants han experimentat amb les tècniques originals de l’arquitecte, treballant amb formes geomètriques complexes com l’hiperboloide i recuperant l’artesania del trencadís per construir un relat propi que uneix el passat monumental amb el benestar emocional present.
Més enllà de l’estètica, la iniciativa busca establir ponts entre l’art i la salut, oferint una nova narrativa sobre com els espais que habitem poden esdevenir eines de cura i transformació social. Segons l’organització, l’objectiu és apropar l’univers gaudinià a la ciutadania des d’un vessant inclusiu, destacant la dimensió social que ja existia en el disseny original del recinte sanitari.
Les visites, que tenen una durada d’una hora i es realitzen en català, requereixen inscripció prèvia gratuïta. El punt de trobada per als visitants és el Centre Cultural Torrents d’Art, situat a l’edifici Montserrat del mateix recinte. Aquesta és una oportunitat única per contemplar com l’arquitectura d’un geni es fusiona amb la memòria col·lectiva i la sensibilitat contemporània, reivindicant que el patrimoni és viu quan s’habita des de la comunitat.
FOTOS: PSSJD
