La consellera Paneque visita les obres de l’ACA al Delta del Llobregat, que han suposat una inversió d’1,3 milions d’euros del fons Next Generation
VILADECANS.- El Delta del Llobregat fa un pas decisiu cap a la seva recuperació ecològica. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va visitar ahir dilluns la maresma de les Filipines-Remolar, per donar per finalitzats els treballs de restauració d’aquest espai protegit. L’actuació, executada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha tingut com a objectiu principal sanejar una zona humida que, fins fa poc, es trobava en un estat de conservació «dolent» segons els plans de gestió de la conca fluvial de Catalunya.
La intervenció ha estat possible gràcies a una inversió d’1,3 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation. Durant la visita, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, Paneque va subratllar la importància estratègica d’aquest espai: «És una zona crucia per a la biodiversitat i les aus, però també un dic de contenció natural que redueix l’impacte de les inundacions i protegeix els aqüífers de l’entrada d’aigua salada.»
Durant anys, la falta de control sobre els fluxos hídrics i l’entrada d’aigua rica en nutrients (eutrofitzada) havien asfixiat l’ecosistema, provocant una pèrdua dràstica de flora i fauna autòctones. Per revertir-ho, el projecte s’ha dividit en dues fases tècniques. En la primera, s’ha construït un pou de captació del freàtic per injectar aigua de bona qualitat al sistema i s’han anivellat motes i camins per protegir la maresma de possibles crescudes d’aigües contaminades provinents dels canals adjacents.
La segona fase ha dotat l’espai d’una gestió intel·ligent i adaptativa. S’ha instal·lat una xarxa de sensors i piezòmetres que permeten monitorar l’estat de l’aqüífer en temps real, a més de nous sistemes de bombament que connecten diversos sectors hídrics, com el Braç de la Vidala i la Bassa dels Pollancres. Segons la consellera, l’ús de tecnologia punta i d’aigua regenerada ha estat «determinant» per guanyar salut en aquesta terra i recompondre les «ferides antigues» del territori.
FOTOS: DEP. TERRITORI
