L’ECAMB 2024 revela que el 64% dels veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona manté una relació de mínima intensitat, mentre que la soledat colpeja amb força els extrems generacionals: joves i gent gran
ÀREA METROPOLITANA.- La vida comunitària a l’àrea metropolitana de Barcelona es defineix per una paradoxa: una convivència pacífica però distant. Segons les dades de l’Enquesta de convivència i relacions veïnals (ECAMB 2024), presentada aquest 21 d’abril, la majoria dels ciutadans opta per la cordialitat de passadís. Un 63,8% dels enquestats limita el seu contacte veïnal a la salutació, i només un minso 2,4% arriba a compartir activitats de lleure. Aquesta «baixa intensitat» sembla ser la clau d’una conflictivitat controlada, ja que només un 9,6% de la població afirma haver tingut disputes l’últim any. El soroll continua sent el gran enemic del descans, representant gairebé la meitat dels conflictes (46,1%), els quals es resolen majoritàriament mitjançant el diàleg informal entre les parts implicades.
L’estudi, elaborat per l’Institut Metròpoli amb el suport de l’AMB, posa el focus en com les condicions materials dicten la qualitat de les relacions. Viure en pisos de dimensions reduïdes o en edificis degradats actua com un catalitzador de tensions. Per contra, l’arrelament és el principal motor del bon veïnatge: les persones propietàries, els residents de llarga durada i els majors de 45 anys són els qui teixeixen xarxes més sòlides. En l’altre extrem, els joves i la població d’origen estranger presenten vincles més febles amb el seu entorn immediat, sovint condicionats per la mobilitat residencial o la manca d’espais de socialització.
Tot i que els barris es perceben com a espais segurs i ben equipats -especialment pel que fa a transport i zones verdes-, la vitalitat comunitària mostra símptomes de fatiga. La participació en associacions es queda en un modest 55,7%, i un 44,5% dels veïns assenyala la brutícia com el principal problema de convivència al carrer. Aquesta feblesa en el teixit associatiu té una traducció directa en el benestar emocional: el 9,8% de la població admet haver-se sentit sola o exclosa en el darrer mes.
La dada més alarmant de l’enquesta recau en la soledat no desitjada. Contra el tòpic, no és un mal exclusiu de la vellesa. Els joves d’entre 16 i 29 anys són el col·lectiu més afectat (11,7%), superant lleugerament els majors de 75 anys (11,5%). A més, un 40% dels metropolitans confessa tenir una xarxa de confiança molt limitada.
En definitiva, l’informe conclou que per passar de la «cordialitat distant» a una «cohesió robusta» cal millorar no només l’habitabilitat dels habitatges, sinó també potenciar la dinamització dels barris com a espais de cura mútua.
FOTOS: AMB/IA
