Després de més de quatre dècades, fa un pas al costat i s’inicia una nova etapa de la mà de la Fundació Claror
CORNELLÀ.- Hi ha noms que es confonen amb les parets de l’edifici que habiten, i el de Matías Polo n’és un. Després de quaranta-quatre anys de dedicació incombustible, el Club Delfos acomiada qui ha estat el seu pilar fonamental. Se’n va l’home, però es queden milers d’històries, suors i somriures compartits. Pioner de l’esport i la salut a Cornellà i la comarca, en Matías tanca una etapa farcida de vivències personals i professionals, que ja formen part de la història viva del club, de la ciutat i del Baix Llobregat. Deixa enrere seu el llegat d’aquells que van aixecar un projecte quan tot estava per fer. Dona pas a una nova etapa de la mà de la Fundació Claror, qui agafa el relleu amb el repte de mantenir viva l’essència d’un projecte que ell va veure néixer i créixer.
El Club Delfos va ser un dels primers gimnasos a Cornellà i al territori. Com ha estat l’evolució del Club Delfos?
Vaig començar l’any 1982, partint totalment de zero. El Delfos ha passat per tres fases: per una necessitat vital, després per una vivència i posteriorment per un projecte, que ha derivat en l’actual instal·lació esportiva. Com molta gent sap, vinc del món del bàsquet amb el CB Cornellà, i això em va fer enamorar de l’esport. Mitjançant una persona, vaig muntar un gimnàs amb dues cadires de fusta, una manuella oxidada i una cicloestàtica. Aquell va ser el primer gimnàs al carrer Rubió i Ors. El meu inici va ser precari, però el propietari del local em va donar totes les facilitats per engegar un projecte que m’il·lusionava. L’any 83 vaig comprar el local del costat perquè el propietari me’l va vendre. A partir d’aleshores, el Delfos va passar de 150 a 400 metres. Així va començar la segona etapa amb la «vivència». Després, vam tornar a ampliar amb un gimnàs de judo que es traspassava i el vaig adquirir l’any 1985. A partir d’aquí, ja tenia un espai de 1.000 metres quadrats i vam potenciar el vessant social, participant en moltes activitats per fer popular el gimnàs. Posteriorment, em vaig quedar una fàbrica al carrer Joan Maragall per a muntar un poliesportiu amb la idea de crear un club; però allà van aprendre el que no volia. Al final, em vaig desprendre del poliesportiu amb uns avantatges econòmics vaig poder comprar el terreny on som ara. Aquí voldria agrair a l’alcalde, José Montilla, el seu suport, ja que em van donar un permís especial legal per poder fer el club. A partir d’aleshores, vam anar creixent a poc a poc fins al que som ara. En aquest recorregut de 44 anys, que han estat fantàsticament emocionals, però molt durs econòmicament per poder finançar les iniciatives que hem fet, vaig començar treballant sol i acabo el meu recorregut amb 49 persones a l’equip Delfos.
Això representa per a vostè una gran satisfacció personal i el reflex de la feina ben feta…
Haig de reconèixer que el projecte vital l’he anat complementant amb un toc humanista, localista i social que ha estat per a mi molt important. La situació física del centre m’ha permès tenir un públic més heterogeni de la comarca i he pogut passar de ser un centre localista a un de ‘comarcalista’. Això ens ha permès situar-nos com un referent de servei important.
Qui creu que ha pogut ser el que li ha permès aquesta evolució positiva fins arribar a ser un model d’èxit?
És saber interpretar molts costos d’oportunitat. És a dir, la modernització constant ens ha donat una part progressista. El fet de poder viatjar m’ha permès veure les inèrcies que, en arribar a Cornellà, he pogut traduir al meu entorn. També la part esportiva: la part de rehabilitació que vaig muntar fa més de vint anys i la part lúdica, amb les pistes de pàdel on practiquem l’esport més social.
Suposo que com a gestor d’un gimnàs amb un ampli bagatge ha viscut l’evolució d’aquest model de negoci…
Ha canviat molt perquè, actualment, han aparegut aquestes empreses que inverteixen, on tenen un tipus d’economia de sumar i restar, que no és la nostra. Nosaltres hem anat fent la transformació digital i estructurada econòmicament d’una altra manera per respondre a aquesta exigència. Quan començo l’any 1982 la gent es refia de la paraula i ara la gent viu pels ulls. Ara estem en el món de la immediatesa, de la realitat i del canvi constant. És una bogeria, perquè això implica estar despert, informat i encertar amb els canvis i tenir sempre un capital important dedicat a la transformació.
En els darrers anys hi ha hagut un esclat de gimnasos, però el Delfos s’ha mantingut viu i sent un punt de referència…
Quan un no té competència s’apalanca, i quan en té, s’ha d’espavilar. Aquí tenim el gimnàs municipal, amb una potència econòmica molt important, a menys de 100 metres, i això ens va fer espavilar i enfocar les nostres possibilitats cap a una oferta més diferenciada; no elitista, però amb un públic objectiu (target) una mica superior. Nosaltres hem apostat, gràcies a la nostra climatologia, per un binomi indoor-outdoor que és molt important i que ens diferencia d’un gimnàs tancat.
Ara s’acaba una etapa amb l’adquisició, per part de la Fundació Claror, del Club Delfos…
El fet que no tingui un relleu generacional amb les meves filles, que tenen els seus projectes individuals, m’ha obligat a valorar la continuïtat del Club Delfos en una altra direcció. He trobat un ‘partner’ perfecte, que és la Fundació Claror. Una entitat sense ànim de lucre que té una funció de serveis esportius molt bona i un historial de quaranta anys. Fa un any i escaig, prenent un cafè, va sortir l’opció de poder parlar. Ens hem estat coneixent durant un any i hem arribat a un acord amb tres punts innegociables: la continuïtat de la marca, la continuïtat del 100% del meu personal i el fet que traspasso només el negoci.
Quan va ser el moment que va decidir de fer el pas al costat?
Vaig intentar posar un director general, i no va sortir com jo volia, i a partir d’aquí, en una conversa informar, va sortir aquesta oportunitat. Per a mi, la Fundació Claror és un referent perfecte d’organització, d’experiència i d’humanisme. Per a mi era molt important que el Delfos mantingués aquest tracte personalitzat i d’influència en l’àrea de Cornellà preferentment, ja que la Fundació Claror tenen una labor social, perquè són una entitat sense ànim de lucre. Per tant, la seva arribada irradiarà part de la seva labor social envers la ciutat.
Tot i la teva marxa, hi haurà alguna mena de col·laboració externa?
Jo em converteixo en un amic col·laborador, perquè desitjo que les coses vagin bé. Matías, creador del Club Delfos, fa un pas al costat, però no es retira. El meu final és inesperat perquè no el buscava. Ja tinc altres activitats que m’ompliran el temps. Per exemple, estic escrivint un llibre i vull també escriure un llibre de la història del Club Delfos. A més, pinto i viatjo. Sí que és cert que m’agradaria col·laborar a fer que Cornellà fos una ciutat millor, i no parlo de política. Soc una persona que es considera molt de Cornellà, però vull col·laborar perquè la ciutat continuí progressant socialment.
FOTOS: MATÍAS POLO/CLUB DELFOS
