La intervenció, que ha durat onze mesos i ha comptat amb una inversió de 412.369 euros, preserva la integritat d’aquest monument de més de dos mil anys d’història
MARTORELL.- Aquest diumenge, 22 de febrer, es va viure una jornada històrica per al patrimoni català amb la inauguració de la restauració de l’arc romà del Pont del Diable. L’acte, presidit per Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, acompanyada d’autoritats locals de Martorell i Castellbisbal, ha servit per posar de manifest la recuperació d’una peça clau de la Via Augusta que feia dècades que patia el desgast del temps i dels agents atmosfèrics.

El projecte, redactat i dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), s’ha executat entre el febrer i el desembre de 2025 amb un pressupost de 412.369,51 euros. Segons han explicat els tècnics, l’objectiu principal no era només l’estètica, sinó garantir la seguretat estructural i frenar l’arenització del morter romà original, evitant així el despreniment constant de pedres del seu rebliment històric.


Les tasques han estat minucioses i han respectat escrupolosament els valors documentals del monument. S’ha injectat morter de calç fluid per consolidar el nucli de l’arc i s’han segellat esquerdes al coronament mitjançant barres de fibra de carboni. A més, per evitar que la pluja torni a malmetre l’estructura, s’ha instal·lat un revestiment protector de planxa de coure a la part superior, protegint-la de futures filtracions.

Durant la inauguració, Lluïsa Moret ha destacat que el Pont del Diable és un «element d’identitat i cohesió local» que ha sobreviscut a guerres i reconstruccions. Situat en un encreuament estratègic de vies ferroviàries i carreteres, l’arc segueix recordant el seu passat honorífic i triomfal, quan les legions romanes el van erigir per commemorar la victòria a les guerres càntabres i marcar els límits administratius imperials.
L’actuació també ha permès dignificar l’entorn immediat. S’ha realitzat una neteja profunda, s’han restituït lloses de pedra de l’època romana que havien desaparegut i s’ha renovat el pintat de les baranes de seguretat. Amb aquesta intervenció, aquest Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) garanteix la seva pervivència per a les futures generacions, mantenint-se com un dels testimonis més potents del llegat de Roma a Catalunya.
FOTOS: DIPUTACIÓ BARCELONA/AJ. MARTORELL














