Els resultats d’una recerca demostren que la dificultat del moviment es relaciona amb canvis en el plegament del còrtex
SANT BOI.- La lentitud i les limitacions motores associades al Parkinson estan més a prop de tenir explicació.L’estudi Dèficits en el plegament cortical en la malaltia de Parkinson en fases inicials: la importància de la bradicinèsia, liderat pels investigadors Dr. Christian Stephan-Otto i Dr. Christian Núñez, el Dr. Antoni Callén, neuròleg, i la investigadora Gemma Colomé, ha descobert una relació directa entre les característiques dificultats de moviment de la malaltia i unes alteracions estructurals del cervell. Concretament, una pèrdua de plegament del còrtex cerebral. Els resultats de l’estudi assenyalen que la reducció en el plegament cortical afecta regions que són claus en el processament de la informació sensorial. Segons els investigadors, aquesta alteració podria estar vinculada amb l’alentiment de la fluïdesa motora.
“Aquestes troballes apunten al fet que la lentitud i la dificultat per moure’s podrien estar associades a un dèficit en el processament cerebral”, expliquen els investigadors. A més, en l’àmbit assistencial, “això ajuda a entendre la frustració i l’esforç extra que els pacients han de fer en tasques quotidianes que abans els resultaven automàtiques”, explica el Dr. Antoni Callén.

Es tracta d’un projecte interinstitucional que combina expertesa clínica i capacitat analítica en imatge cerebral. La recerca s’ha basat en una col·laboració transversal, que ha permès abordar la recerca des d’una perspectiva complementària i rigorosa, per tal d’integrar coneixement clínic, tecnològic i metodològic. “La combinació de mirada clínica i capacitat analítica ens permet avançar en el coneixement de la malaltia de Parkinson i buscar respostes útils per a pacients, personal assistencial i investigadors en malalties neurodegeneratives”, expliquen.
Diagnòstics més ràpids i un acompanyament mèdic més precís
Els resultats obtinguts en aquest estudi evidencien noves perspectives de futur: les ressonàncies magnètiques podrien convertir-se en una prova clau per detectar canvis en el còrtex relacionats amb la bradicinèsia. Això permetria obtenir diagnòstics més ràpids, un acompanyament mèdic més precís i una quantificació més acurada de l’impacte de les noves teràpies.
Aquest nou enfocament obre la porta a transformar l’abordatge clínic del Parkinson i millorar el coneixement de la malaltia.
FOTOS: PSSJD

















