El document, aprovat pel Consell Metropolità, tracta els reptes actuals i futurs del territori: habitatge, ocupació, descarbonització, mobilitat i aprofitament dels recursos naturals, entre altres
BAIX LLOBREGAT/L’HOSPITALET.- El Consell Metropolità ha aprovat inicialment per segona vegada el Pla director urbanístic metropolità (PDUM), el gran full de ruta que defineix la metròpolis del futur. Un instrument que inicia la renovació del Pla general metropolità (vigent des del 1976) i de la resta de plans d’ordenació dels municipis de l’àrea metropolitana.
Aquesta nova versió del PDUM s’ha aprovat amb els vots a favor dels grups PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Vivim Montcada i Reixac, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, el vot en contra de Vox i les abstencions de PP i dels consellers de l’Hospitalet de Llobregat David Quirós (PSC), Jesús Husillos (PSC), David Gómez (PSC) i Jaume Graells (ERC).
Damià Calvet, vicepresident de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, ha declarat que “la cohesió social només es pot aconseguir si existeix una cohesió territorial, i aquesta és precisament la funció del PDUM, un pla necessari que ja va començar-se a definir amb l’aprovació de la llei de l’AMB del 2010”. Ha afegit que “el PDUM no arribarà, en la seva aprovació inicial ni en la final, a un punt i a part, i que cal que estigui obert a rebre modificacions per adaptar-se a la realitat de cada moment”.
Xavier Mariño, director de l’àrea de Polítiques urbanístiques i espais naturals, ha afegit que “el PDUM busca prioritzar l’interès públic metropolità, respectant les particularitats de cada municipi. Fent-ho, abordarà grans reptes actuals, com la necessitat d’habitatge i la descarbonització.”
Demanda d’habitatge i activitat
Les propostes del PDUM permetran crear al voltant de 220.000 habitatges principals més a l’àrea metropolitana, amb una forquilla que oscil·la entre els 167.800 i els 262.000 habitatges en funció de la combinació amb sostre per a activitat econòmica. Així, l’oferta d’habitatge serà suficient, segons l’AMB, per atendre el creixement de població previst a l’àrea metropolitana fins a l’any 2050, d’uns 184.000 nous habitants que, a causa de la reducció de la mida mitjana de les llars, necessitarien 131.377 habitatges més. Amb aquesta previsió de creixement, l’any 2050 l’àrea metropolitana arribaria a uns 3.582.000 habitants, la seva població ocupada resident seria de prop d’1.573.000 persones i els llocs de treball localitzats arribarien aproximadament a 1.760.000.
Equilibri funcional
Pràcticament tots els municipis de l’àrea metropolitana incrementaran la proporció d’habitatge si estan especialitzats en activitat o, al contrari, incrementaran el sostre per a activitat si estan especialitzats en residència. El coeficient entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats que mesura aquest equilibri passarà de 0,89 a 0,91 en el conjunt de l’àrea metropolitana, és a dir, serà més proper a l’equilibri funcional que indica l’1. D’aquesta manera,s’aconseguiran teixits urbans mixtos, una distribució de les activitats més propera als llocs de residència de la població i una reducció de la mobilitat motoritzada.
Classificació del sòl
El PDUM aconseguirà encabir els creixements de població i activitat previstos a l’àrea metropolitana fins a l’any 2050 doblant la capacitat del planejament vigent, desclassificant sòl i no consumint-ne de nou. Així,la proposta del PDUM representarà una reducció de 1.850 hectàrees de sòl urbà i urbanitzable del planejament vigent, superfície que, lògicament, passarà a ser no urbanitzable. Això serà possible gràcies en bona part a la concentració dels principals creixements en les àrees d’oportunitat metropolitana (àrees ja existents amb necessitat de ser transformades, situades en llocs estratègics i amb potencial per encabir futurs creixements) i a la millora del medi urbà en les àrees de regeneració urbana, tant residencials com d’activitat econòmica.
Habitatge
Segons l’AMB, el PDUM fa una aposta decidida per facilitar l’accés i la permanència a l’habitatge de la població, especialment dels col·lectius més desafavorits. Així, més del 10% dels habitatges principals de l’àrea metropolitana (166.060) seran assequibles i estables i, a més, se’n garantirà un mínim del 7,5% en cadascun dels àmbits funcionals (Vall Baixa i Ordal, Llobregat Delta, Llobregat Continu, Nord, Vallès i Barcelona). Aquest percentatge equival a la meitat de l’objectiu de solidaritat urbana (OSU) del Pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH). A més, amb aquestes propostes es podrà arribar fins al 17% d’habitatge assequible, per sobre del 15% requerit pel PTSH.
Espais lliures i equipaments
Segons el comunicat, el PDUM garanteix una dotació d’equipaments i espais lliures suficients per atendre les necessitats de la població en termes quantitatius, considerant criteris de proximitat i de tipus dels serveis que ofereixen. Amb 3.147 hectàrees d’equipaments i 5.748 hectàrees d’espais lliures públics es prioritzarà la preservació dels valors ambientals dels espais oberts. D’acord amb l’escenari base, la ràtio d’espais lliures per cada 100 m2 de sostre residencial per al conjunt de l’àrea metropolitana se situarà en 25,6 m2, és a dir, per sobre dels 20 m2 que estableix la legislació vigent.
Mobilitat sostenible
Els 240 quilòmetres de les avingudes metropolitanes proposades pel PDUM permetran que la meitat del sòl residencial actual de l’àrea metropolitana (el 50% de la seva superfície, que conté un 64,2% dels habitatges), i un 58,2% del sòl dels polígons d’activitat econòmica es trobin a menys de 500 metres d’aquests nous canals per al transport col·lectiu i la mobilitat activa, és a dir, on s’hi pot fer ús de mitjans de mobilitat més sostenibles, com el transport públic i la bicicleta. Els 735 km de carrers estructurants, els 140 km de connectors estructurants i els gairebé mil quilòmetres d’eixos verds han de servir per articular ramificadament la resta del territori amb aquestes avingudes i incrementar encara més la seva cobertura. (Vegeu l’annex al final de la nota, mapa 3 «Estructura urbana i social».)
Metabolisme i recursos naturals
Totes les propostes del PDUM estan dissenyades per preservar els recursos del territori a partir de criteris d’estalvi, reaprofitament, circularitat i proximitat. Per a les infraestructures energètiques, s’espera que el consum domèstic per habitant es redueixi un 12% per habitant i un 19% per unitat de sostre d’activitat econòmica, alhora que es fa augmentar l’autosuficiència elèctrica de l’1 % actual al 32%. Pel que fa als residus, es preveu una reducció en la generació d’un 5% per habitant, i d’un 18% per sostre d’activitat econòmica. Pel que fa al cicle de l’aigua, s’aconseguirà reduir el consum domèstic d’aigua per habitant un 4%, i un 2% per sostre d’activitat econòmica. A més, s’augmenta fins al 58% l’aprofitament potencial futur d’aigua provinent de recursos alternatius (aqüífers i regenerada).
Reducció d’emissions
La previsió de creixement a l’àrea metropolitana en l’horitzó 2050 amb els models de consums actuals comportaria un augment de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) de gairebé el 16% respecte a la situació actual. Les propostes del PDUM contribueixen directament o indirectament a l’objectiu d’aconseguir ciutats neutres en carboni, i poden incidir en reduir un 24% l’emissió d’aquests gasos respecte de l’escenari de partida, és a dir, un 40% en termes nets. Les propostes més rellevants en aquest sentit són les associades al model de mobilitat (que representen un 21 % de reducció dels GEH actuals), les associades a la rehabilitació dels teixits urbans (8 % de reducció) i les associades a la generació d’energia renovable en teixits urbans i espais oberts (8 % de reducció). (Vegeu l’annex al final de la nota, gràfic 1 «Reducció d’emissions».)
FOTOS: AMB
