La comarca lidera el creixement a l’àrea metropolitana amb un augment rècord del 14,2% del seu PIB i es consolida com el territori amb més valor afegit per empresa
SANT FELIU DE LLOBREGAT.- L’economia del Baix Llobregat no només carbura, sinó que s’ha convertit en la locomotora que estira el conjunt del país. Segons les darreres dades de l’Idescat publicades per l’Observatori Comarcal, la comarca ha assolit un Producte Interior Brut (PIB) de 36.120 milions d’euros, una xifra que ja representa el 12,2% del total de l’economia catalana.

Aquestes dades confirmen una tendència a l’alça. El pes del Baix Llobregat en el teixit productiu català és cada cop més gran. Especialment rellevant és el seu creixement interanual, que s’ha disparat un 14,2% en el període 2022-2023, la taxa més alta de totes les comarques de l’Àmbit Metropolità.
Eficiència per sobre de la mitjana
Més enllà del volum total, la notícia resideix en la productivitat. El Baix Llobregat se situa com la segona comarca de Catalunya en PIB per centres de treball, amb una mitjana de 519,1 milers d’euros per cada establiment. Aquesta xifra només és superada per la Ribera d’Ebre -molt condicionada pel sector energètic-, el que deixa el Baix Llobregat com el líder indiscutible en entorns diversificats i industrials.
Pel que fa a la riquesa per habitant, la comarca manté el seu «estat de forma» ocupant la tercera posició en el rànquing nacional, situant-se clarament per sobre de la mitjana de Catalunya.
Un imant per a l’ocupació
L’Àmbit Metropolità continua sent el principal generador de llocs de treball del país, i en aquest escenari, el Baix Llobregat destaca per la qualitat i el valor del que produeix la seva gent. Amb un PIB per població ocupada de 105.953 €, la comarca es manté en el podi de l’eficiència laboral, superant els 100.000 euros per treballador, una fita que poques zones del territori aconsegueixen trencar.

Amb aquestes dades a la mà, l’Observatori Comarcal referma que la comarca és, ara mateix, l’espai més dinàmic de Catalunya, combinant un gran volum de centres de treball amb una capacitat de creixement que no sembla haver tocat sostre.
FOTOS: SEAT / OBSERVATORI COMARCAL / IA





















