«Ens agrada tenir a prop persones que et parlen amb passió, convicció, curiositat, amb un somriure i brillantor als ulls»
De viatger incansable per més de seixanta països a referent indiscutible de la felicitat en el treball. Andrés Pascual no és només un escriptor d’èxit amb mig milió de lectors; és el creador del primer postgrau en espanyol per a Chief Happiness Officers a la UNIR, transformant la gestió emocional en una eina d’estratègia empresarial. Després de l’èxit d’Incertidumbre Positiva, Pascual torna amb un mètode pràctic per convertir l’entusiasme en el motor definitiu de l’èxit personal i professional. Una veu global que ens ensenya que la felicitat no és una meta, sinó l’actitud amb la qual decidim habitar el present.
Sols dir que al món hi ha dos tipus de persones…
Les que vols que et toquin a la teva taula en un casament i les que no. I no depèn que siguin més o menys guapes, riques o intel·ligents. Ens agrada tenir a prop persones que et parlen amb passió, convicció, curiositat, amb un somriure i brillantor als ulls. En definitiva, persones que desprenen entusiasme.
Què li diries a qui comenti que això va de positivisme tòxic?
Que parlem d’una cosa molt seriosa i amb solvència científica. L’entusiasme no és un optimisme forçat ni ingenu; és una actitud conscient i molt contagiosa que multiplica la teva motivació i et permet gaudir del moment. Fas més coses i, sobre tot, les fas millor.
La millor manera d’ensenyar és amb l’exemple i, qui et coneix, diu que ets la persona més entusiasta del planeta.
És cert que vaig néixer amb una certa predisposició genètica, però fa anys que treballo aquesta actitud de forma conscient. He après a graduar la meva energia i a encendre-la amb urgència quan el món es posa de pujada, a transmetre-la als altres… Per això vaig decidir extreure’n patrons i, després d’anys d’estudis, viatges i conferències, escriure aquest mètode.
En l’altre extrem, moltes persones viuen envoltades d’una apatia crònica, personal i professional.
El món no ho posa fàcil, ens costa mirar cap a dins. Trobes a faltar l’element d’il·lusió que senties al principi d’una relació o d’una feina? Passes el dia assenyalant problemes en lloc de proposar millores o buscar solucions? No vius, sobrevius. La falta d’entusiasme afecta totes les parcel·les de la nostra vida. La bona notícia és que tots podem entrenar-lo.
Per què aquesta actitud en concret és tan decisiva?
L’actitud d’entusiasme influeix en la teva atenció, per la qual cosa perceps matisos i oportunitats que d’altres no veuen; aquesta visió oberta de la realitat fa que brotin emocions positives com la confiança o la gratitud; i aquestes influeixen en la teva fisiologia i motivació, impulsant-te a actuar amb més valentia, constància… Ho anomeno el cicle de l’entusiasme: actitud, percepció, emoció, comportament.
La pregunta llavors seria: com puc potenciar el meu entusiasme per posar en marxa el cicle?
Practicant les rutines del mètode, que són senzillíssimes i venen acompanyades d’històries inspiradores. Com deia el savi, només hi ha felicitat on regna la virtut i l’esforç seriós, ja que la vida no és un joc. Però el que és bo d’aquestes rutines és que, com que són divertides i saludables, aviat passes del «tinc» que practicar-les, al «vull» practicar-les.
Els éssers humans venim al món entusiasmats. Per què ens anem apagant a mesura que complim anys?
En part es deu a la societat que hem construït, però sobretot a la nostra pròpia ment, que és fascinant però de vegades ens saboteja. Si et sents en hores baixes, pot ser que no sigui només perquè t’han ficat al grup de WhatsApp de pares de l’escola. Potser t’estan xuclant l’energia els tres vampirs de l’entusiasme: les queixes, el caos interior i la por.
Per eliminar els vampirs de l’entusiasme proposes que ens posem les «Piles AAA».
La triple A representa els tres pilars sobre els quals hem de construir una vida entusiasta: Acceptació, Atenció i Acció. Són els pols oposats als vampirs: davant la queixa, l’acceptació que ens fa lliures; davant el caos interior, l’atenció que ens connecta amb el present; i, davant la por, l’acció que ens apropa als resultats. Perquè s’encengui l’espurna de l’entusiasme, abans hem de preparar el terreny amb aquesta triple A.
Això d’acceptar, no sona a tirar la tovallola?
Acceptar no és donar per bo el que hi ha, ni resignar-se, ni que t’agradi el que està passant. El que és trist és trist, el que és injust és injust. Acceptar és deixar de gastar energia barallant-te amb la realitat. És observar el que succeeix i dir-te: «Això és el que hi ha. I, des d’aquí, decideixo lliurement com actuar». El que passa a la vida és el que és; el que en faig, és el que sóc.
La tercera part del llibre és un decàleg amb les palanques més potents per generar energia, ordenades amb l’acrònim E-N-T-U-S-I-A-S-M-E.
Les ordeno així per recordar-les i practicar-les de forma intuïtiva. Amb la E, troba un propòsit (en castellà, encuentra). Amb la N, nutreix el teu cos i ment. Amb la T, tonifica el teu llenguatge. I així successivament. Són exercicis que no et demanen més de tres minuts i fan que et sentis d’allò més bé. L’important és celebrar cada pas, honrar el fet mateix d’estar caminant.
Viure amb entusiasme no significa anar sempre a mil per hora.
El foc de l’entusiasme no és un incendi desbocat; és una foguera serena que convida a viure. De fet, una de les claus del mètode és aprendre a calmar la ment i a parar en el nostre dia a dia. Es tracta de cultivar l’actitud d’entusiasme de forma conscient i valenta, independentment de les circumstàncies. Això és el que marca la diferència.
FOTOS: ESPASA
